EbreOci. Terres de l'Ebre, delta de l'Ebre

Des de molt antic, les muntanyes i valls de Benifallet han conegut les petjades de l'home, amb desnivells superiors als 900 m que tenen un particular cromatisme i morfologia D'època neolítica és l'estació rupestre de la Cova de Culla. El grup pictòric representa dues figures humanes molt estilitzades i pintades amb color negre. A la cova de l'Aumidiella es localitzaren fragments de ceràmica cardial amb decoració impresa i un magnífic vas campaniforme. També s'han trobat utillatges lítics de sílex. Hi ha catalogats dos poblats històrics. El primer data dels s.VII aC, amb gran quantitat de ceràmica fenícia i, el segon, d'època ibèrica, anomenat Castellot de la Roca Roja, consta d'una muralla d'uns 3m d'alçada d'ltura i 4 m d'amplada. Dels romans, en tenim constància per l'existència d'una necròpoli i restes d'una vila i d'una premsa. És probable que l'actual assentament del poble fos d'època sarraïna, com ho indica el mateix topònim, Benifallet. És a partir de la Conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV, quan apareixen els primers escrits amb aquesta denominació. El lloc de Costumà s'habita per la donació que el Comte fa a Berenguer Pinyol. Del castell, només en queda el topònim en una part de la vila. En la darrera Guerra Civil, Benifallet sofrí la proximitat del front durant la Batalla de l'Ebre.

Les coves: Benifallet afegeix als encants turístics dels pobles riberencs, on la presència majestuosa de l'Ebre ja suposa l'existència de paisatges i sentiments únics, unes sensacions noves. El visitant descobreix, meravellat, la força i la bellesa de la Natura, on l'aigua i la pedra, lentament, i amb la sensibilitat d'un artista suprem, han creat una "altra" natura. Era la primavera de 1968 quan el Grup d'Espeleologia de Gràcia (Barcelona), en una campanya que van fer a la Serra de Cardó, trobà una sèrie de cavitats. Estudiant i investigant les coves que ja des de temps antics es coneixien a Benifallet com a Coves de l'Aumidiella, i de les quals ens consten troballes arquològiques del Neolític, descobreixen la Cova "Marigot", l'Avenc del Sifó i la Cova "Meravelles", que s'afegiran a les ja existents, formant el que hom coneix en l'actualitat com a COVES DE BENIFALLET. Aquestes, però, són importants per les formacions que contenen. Llocs d'interès:

El nucli antic, comprèn els carrers de la part alta, estrets, tortuosos i costeruts, que estaven al voltant d'un castell, ara desaparegut, i que conserven molts elements caraterístics del seu passat morisc. L'ESGLÉSIA PARROQUIAL

Dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, fou bastida l'any 1635. D'estil neoclàssic, fou malmesa durant la guerra juntament amb l'altar major de fusta d'estil barroc (s.XVIII) i reconstruïda posteriorment. Una de les seves columnes corínties és aprofitada com a pedestal d'una creu de terme situada a l'entrada del poble.

Text extret de la pagina web http://www.poblescatalunya.com/Benifallet-98.htm