EbreOci. Terres de l'Ebre, delta de l'Ebre

La filiació del topònim Benissanet és aràbiga. Sembla ser que l'origen del poble va ser una alqueria musulmana, assentada damunt d'unes ruïnes romanes. La repoblació del territori fou encomanada a l'Orde del Temple, instal.lada al castell de Miravet. Amb l'extinció dels templers passà als hospitalers, fundadors de la castellania d'Amposta.

Durant la guerra contra Joan II, la població no va tenir cap paper important. però sí que l'afectà greument l'expulsió dels moriscs, l'any 1610, decretada per Felip III. Els expulsats de Benissanet foren 432, els quals ocupaven 90 cases. Si això és cert, el fogatge del 1568 assignà a Benissanet 81 focs i un capellà. Caldria esmentar que només aquest era cristià vell i que, al poble, després de l'expulsió, només hi va quedar ell.

La població quedà maltractada i empobrida després de les guerres dels Segadors i de Successió. L'any 1719, el poble quedà reduït a 199 habitants. Després d'aquesta davallada, Benissanet, com tots els pobles essencialment agrícoles, enregistrà una considerable recuperació econòmica i, per tant, demogràfica. En cent anys passà de 199 habitants a 1118. Aquest fort impuls continuà malgrat les guerres carlines, en què hi hagueren combatents i víctimes de l'una i de l'altra banda.

Durant la Guerra Civil de 1936-1939, la població fou durament castigada. S'hi produïren nombroses víctimes, enderrocaments d'edificis, per les bombes. El més destacat és l'església, de la qual se'n va poder recuperar un retaule del s. XVII.

Del començament a la fi de la conflagració, Benissanet passà de 1900 a 1613 habitants. El cens actual és de 1.028 habitants.

Festes i costums

Celebra Festa Major el 17 de gener, festa de Sant Antoni, Festa Major d'hivern i el 25 de juliol, per Sant Jaume Festa Major d'estiu.

El Rosari de la Mare de Déu del Pilar, que data de l'any 1850, és cantat i acompanyat per la Banda de Música Local.

Llocs d'interès

Arquitectònicament i artísticament, Benissanet és una vila pobra, ja que les construccions més notables foren totalment destruïdes durant l'última guerra. És interessant visitar l'església, la creu, la capella del Pilar i el refugi de la Font Gran. Aquest refugi va ser construit per les dones del municipi amb l'ajuda dels soldats republicans, aquest refugi resta obert al públic des del passat 17 d'abril del 2009.

Text extret de la pagina web http://www.benissanet.cat