EbreOci. Terres de l'Ebre, delta de l'Ebre

Camarles és un municipi d’antiguitat considerable si tenim en compte les referències arqueològiques aparegudes. Prop de la Torre de Camarles s’hi han trobat restes arqueològiques d’un poblat ibèric i , a la partida del Bordissal, més de cinquanta encensers de terracotta amb la representació femenina de la deesa fenícia Tanit. Està documentat que a mitjans del segle XII, Ramon Berenguer IV, després de la conquesta de Tortosa, va donar la torre o castell de Camarles al cavaller Guillem de Sunyer. Posteriorment, la torre de la Granadella fou lliurada pel mateix Berenguer IV al Bisbe Jofrè, i per extensió, al nou bisbat de Tortosa. Aquests enclavaments militars formaven part de l’alineació de les fortificacions que recorrien l’antiga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i altres malfactors. Camarles fou un port de mar abans de la formació de la plataforma deltaica, de la qual cosa hi ha testimonis en llocs ubicats vora la plataform a continental, les quals encara tenen els seus baixos les anelles que servien per amarrar els vaixells que hi arribaven.
Aquesta és una part de la història de “La Boquera�, nom que dels antics avis es desprén Camarles i on, com a boca de riu, surt “Boquera�.

El camarlenc, com a la vegada se sap, en l’antiguitat era el funcionari responsable al servei del rei, el que formava part del consell reial, i també l’encarregat d’administrar els béns.
texte extret de la web camarles.cat