EbreOci. Terres de l'Ebre, delta de l'Ebre

Flix (pronunciat [flíʃ]) és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre. El seu nom podria provenir del llatí Flexus (retomb), en referència al gran meandre que el riu Ebre fa tot envoltant la vila. Els cens de població és de 4054 habitants repartits en 3 entitats de població que actualment formen un continu urbà.
Els seus orígens es remunten als poblats ibers -ilercavons- amb interessants troballes arqueològiques a les zones del Castellons i de Sebes.
Al segle VIII els sarraïns s'hi instal•laren realitzant importants obres de regadiu i hidràuliques, i deixaren les seves petjades en bona part de la toponímia local, amb noms com Vingalis o Beremusses. El castell sarraí és esmentat com una fortalesa arran de la conquesta cristiana el 1154 per Ramon Berenguer IV, lloc concedit al cavaller genovès Bonifaci da Volta.
El 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l'Ebre i controlar el comerç de blat, des d'aleshores i fins al segle XVIII la Vila es convertí en Carrer de Barcelona. Aquest dependència i la seva situació estratègica, a mig camí de Lleida i Tortosa, va fer que el seu castell, tot sovint, fos assetjat i cremat; ja sigui durant la Guerra Civil del segle XV, durant laGuerra dels Segadors del segle XVII o per part de les tropes de Felip V a la de Successió.
El 1714, Flix passà a dependre directament del Real Patrimoni fins el 1835. Durant les diferents guerres carlines la població fou clarament partidaria dels carlins. El cabdill carlí Ramon Cabrera hi ordenà construir un nou castell durant la primera de les carlinades, conegut com el Castell Nou. D'entre els carlistes de Flix destacà el conegut "capellà de Flix", Josep Agramunt.
A les acaballes del segle XIX es construí l'Electroquímica de Flix, S.A. amb capitals i tècnics alemanys, una de les primeres electròlisis d'Europa, i que ha marcat la idosincràcia industrial de la població fins a l'actualitat.
Durant la Guerra Civil, la població sofrí els atacs de l'aviació que cercava destruir la fàbrica química. El 23 de febrer del 1937 va produir-se el primer bombardeig, amb un total de 125 bombes amb vuit víctimes mortals. Al municipi, que acabaria patint una vintena d'atacs aeris, es van construir un total de 9 refugis. De refugis antiaeris se’n feren un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc urbà. Més tard, durant la Batalla de l'Ebre se'n féu un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, perquè els pontoners es poguessin refugiar durant els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l'existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d'Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al "colorato", a més també utilitzaren el túnel del ferrocarril. El del carrer de Sant Josep té les dos entrades en terreny públic i a més es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó. S'hi ha trobat una escrit que fa referència al bombardeig del 23 de febrer, és aquest refugi el que s'ha musealitzat. Van ser la gent gran, les dones i els nens del poble, amb l'ajut de tècnics de Riegos i Saltos del Ebro, que van assumir la seva construcció i manteniment. Durant la Batalla de l'Ebre el poble quedà a la línia de front i fou pràcticament abandonat perquè la població anà a refugiar-se en masos i coves del terme.
El 1948 fou inaugurat el salt hidroelèctric de Flix, que consta d'una central de 50 MW de potència alimentada pel cabal del riu Ebre des de la presa de Flix, d'11 HM3 de capacitat.
El setembre de 2.005 es donà a conèixer l'existència d'una gran zona degradada amb acumulació de residus contaminants provinents del complex químic d'Ercros, situat a l'embassament de Flix. Aquest fet propicià un ambiciós pla per extreure'ls i tractar-los que actualment s'està duent a terme.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Flix