EbreOci. Terres de l'Ebre, delta de l'Ebre

La situaci贸 privilegiada d'aquest indret, fa pensar que podria haver estat un assentament ib猫ric. La profusi贸 d'aquest tipus d'assentament, al llarg del riu, i la situaci贸 estrat猫gica de Miravet, tant des del punt de vista defensiu com econ貌mic, avalen aquest sup貌sit, si b茅 de moment no s'han dut a terme actuacions contundents a les restes arqueol貌giques, s铆 que s'ha Tamb茅 茅s possible rom脿, segons els indicis que es poden observar en certes parts dels seus fonaments o restes d'opus espicatum a les muralles. Per貌 el fet que sabem 茅s que, durant el domini 脿rab, s'integr脿 a l'estructura defensiva que s'establ铆 al llarg de l'Ebre, i que va constituir juntament amb Siurana, un dels darrers reductes del poder isl脿mic en terres del Principat. De ben segur que 茅s en aquest per铆ode quan apareix un conjunt d'estructura urbana concentrat a la fortalesa amb el nom de "Mur脿bit", d'on 茅s originari l'actual nom de Miravet.

L'any 1153 fou conquerit per Ramon Berenguer IV, cinc anys despr茅s de Tortosa, i aquest mateix any, segons un document datat el 24 d'agost, el comte fa donaci贸 del Castell de Miravet, amb tots els seus termes i pertinences, a l'Orde del Temple, concretament al mestre de Proven莽a i Hisp脿nia Pere de Rovira. Aquesta donaci贸, juntament amb la d'altres fortaleses secund脿ries, convertiren els templers en gaireb茅 els 煤nics senyors de tota la zona compresa entre l'Ebre i l'Algars.

La repoblaci贸 del lloc s'efectu脿 uns anys m茅s tard, sense excloure la poblaci贸 sarra茂na, convivint en la vila les comunitats morisca, jueva i cristiana fins a l'expulsi贸, el segle XVII. En el fogatge de 1497, despr茅s de l'expulsi贸 dels jueus, hi havia un 97% de poblaci贸 morisca a Miravet.

Els templers van reconvertir una part del recinte fortificat en castell-monestir, seguint l'estil rom脿nic-cistercenc, que es convert铆 unes d猫cades m茅s tard en la seu de l'Orde a la Corona d'Arag贸, amb l'arxiu i el tresor provincial. Des de Miravet es van planejar les conquestes de Mallorca i Val猫ncia i varen sortir els millors ex猫rcits del regne, tal i com registren els documents de l'猫poca. El 13 de desembre de 1307, Jaume II ordena la detenci贸 dels templers al seu regne, segons el desig del papa Climent V i Felip IV, rei de Fran莽a. Durant dotze mesos, els templers refugiats al Castell de Miravet varen patir el setge m茅s llarg que va con猫ixer l'Orde, convertint-se en l鈥櫭簂tim reducte a la Corona, capitanejat per Fra Ramon de Saguardia i Fra Berenguer de Sant Just. El 12 de desembre de 1308 es produeix la rendici贸 pac铆fica, finalitzant aix铆 tot un any de resist猫ncia. El 1312, l'Orde de la Mil铆cia del Temple de Salom贸, "els Pobres Cavallers de Crist", s鈥檈xtingeix, tancant aix铆 un cap铆tol m茅s de la hist貌ria d'Occident.

L'any 1317, amb la caiguda del Temple, el castell i nombroses possessions m茅s, passen a mans de l'Orde de l'Hospital depenent de la Castellania d'Amposta. Els hospitalers ordenaren la compilaci贸 del Llibre de Costums de Miravet (1319), en versi贸 llatina i catalana, que atorgava una certa autonomia als pobles de la castellania. Miravet continu脿 donant nom a la batllia, pr脿cticament fins a l'extinci贸 de l'Orde el 1835, per貌 la pujada d'impostos i les plagues i pestes que es produ茂ren en les d猫cades subseg眉ents provoc脿 una notable baixa demogr脿fica i decad猫ncia econ貌mica que el va fer perdre el protagonisme que va viure durant el domini templer, fins que es produeix l'expulsi贸 dels moriscs el 1610.

Malgrat aix貌, el castell de Miravet, continu脿 tenint import脿ncia, sobretot durant les successives guerres que tingueren lloc al Principat, i en especial la de l'any 1640, que comport脿 un augment de poblaci贸 considerable, en bona part de la mateixa poblaci贸 fugida anys enrere cap a Val猫ncia i l'Arag贸. La recuperaci贸 de la ind煤stria artesana, sobretot els oficis canterers, i la venda dels seus productes riu amunt per tot l'Arag贸, seguint la tradici贸 dels segles anteriors, don脿 un nou caire a la poblaci贸 que no es veu afectada fins a la guerra de Successi贸 de Felip V, el 1714, i la desmantellaci贸 i ordre d'enderrocament de Carles III, l'any 1750, per貌 encara serv铆 durant les guerres carlines al segle XIX. Despr茅s de la desamortitzaci贸 de Mendizabal, els carlins el reconstru茂ren en part i l'ocuparen fins el 1875, quan el general Mart铆nez Campos el bombardej脿 i el conquer铆.

La vila i el castell tornaren a patir les conseq眉猫ncies b猫l鈥iques de la Guerra Civil espanyola de 1936, sobretot l'any 38 durant el temps que es va decidir la Batalla de l'Ebre.

Text extret de la pagina web http://www.miravet.cat