EbreOci. Terres de l'Ebre, delta de l'Ebre

A la vila de M贸ra la Nova hi ha censades, en l'actualitat hi ha 3.326 persones,tot i que la poblaci贸 real 茅s sensiblement superior. Situada en el centre neur脿lgic de la comarca de la Ribera d'Ebre, el terme municipal 茅s un dels m茅s redu茂ts entre els seus ve茂ns, vora 16 km虏.


Pel fet natural de trobar-se a la vora del riu Ebre, al marge esquerre, i tamb茅 en el cor de la comarca, M贸ra la Nova pot oferir un espl猫ndid enlla莽 comunicatiu que est茅n vies cap a totes les direccions possibles: l'Eix de l'Ebre, cap a Flix i Lleida pel nord, i cap a Hospitalet de l'Infant (connexi贸 amb l'autopista A7) i
Tortosa, pel sud; la carretera N-420 cap a M贸ra d'Ebre, Gandesa i l'Arag贸 per una banda, i cap a Falset, Reus i Tarragona, per l'altra;i finalment la l铆nia de ferrocarril Madrid-Barcelona, via Saragossa. M贸ra la Nova 茅s l'estaci贸 de tren m茅s important entre Reus i Casp, i la utilitzen viatgers de les comarques de la Ribera sud i de la Terra Alta.

Per situar-nos en els or铆gens de M贸ra la Nova, cal anar tamb茅 cap al moment hist貌ric m茅s crucial de la naci贸 catalana, l'猫poca de la Guerra de Successi贸 l'any 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta, el 1716, sobretot des del punt de vista dels anys concrets. 脡s important tenir en compte, primer que tot, els dos corregiments d'aquestes terres, el de Tortosa i el de Tarragona, a partir de la nova divisi贸 territorial. El corregiment de Tarragona absorb铆 la vegueria de Montblanc, que tenia una estranya configuraci贸: una estreta llenca de terra passava entre les vegueries de Tortosa i Tarragona, fins al mar, entre el Perell贸 i l'Hospitalet de l'Infant. La l铆nia divis貌ria amb Tortosa pujava pel Burg脿 fins al terme de M贸ra d'Ebre en la seua part esquerra del riu. All铆, precisament, 茅s on es desenvoluparia el nucli de poblaci贸 de M贸ra la Nova.
Els habitants del primer nucli poblat havien de pagar impostos a M贸ra d'Ebre, perqu猫 en depenien, i per tant al corregiment de Tortosa, per貌 tamb茅 a Tarragona, ja que eren a l'altra banda de riu, i administrativament tamb茅 en depenien. Haver de suportar aquesta c脿rrega econ貌mica va ser un fet cabdal en les posteriors reivindicacions de segregaci贸.
Retrocedint en el temps, 茅s obvi de dir que la gent de M贸ra d'Ebre que tenia terres a l'altre costat de riu, i per tant a l'actual M贸ra la Nova, i que tamb茅 hi constru铆 masos per viure bona part de l'any, sobretot perqu猫 passar el riu no era tan f脿cil com en l'actualitat, s贸n els que van donar origen al nucli de poblaci贸 i tamb茅 el primer nom amb qu猫 茅s coneguda la nostra vila, els Masos de M贸ra. Avui en dia, arreu de la comarca i en zones properes, encara es fa servir el terme 'Masos' per designar, col.loquialment, el poble de M贸ra la Nova. Els moranovencs ho viuen amb molta normalitat i, fins i tot, amb un cert orgull, prova inequ铆voca del vincle amb la tradici贸 i la hist貌ria.

La progressi贸 del creixement de la poblaci贸, en tres segles diferents, 茅s la seg眉ent: 126 ve茂ns l'any 1718, 562 ve茂ns l'any 1818, i 1.855 ve茂ns l'any 1918.
Els vint primers masos, a m茅s d'unes quantes cases situades a la part antiga de la poblaci贸, eren els de Marianet, Calderer, Biset, Vallov脿 Masip, Subirats, Teixidor, Bol贸, Peretona, Sabut, Calaf铆, Marruixo, Magrell, Gir贸, Coc, Giralt, Manou, Pedret, Ventura, Cabo i Bot.
L'expedient de segregaci贸 de M贸ra d'Ebre s'inicia l'any 1815, un any despr茅s de la Guerra del Franc猫s. El rei Ferran VII retorna a Madrid despr茅s de sis anys passats a Fran莽a, i aboleix la Constituci贸 de Cadis de 1812. Es produeix, doncs, el retorn al r猫gim absolutista. Despr茅s de nombroses dificultats, el rei Ferran VII concedeix la Carta de Poblaci贸 el dia 3 d'abril de 1830. El proc茅s va ser llarg i van sorgir impediments i obstacles des de llocs ben diferents. Amb tot el tr脿mit, tamb茅 es concedeix la jurisdicci贸 plena, que volia dir la gr脿cia fonamental, i que suposava la facultat de les persones constitu茂des en autoritat o dels organismes p煤blics que havien d'entendre en les q眉estions de la seua compet猫ncia dins de l'脿mbit territorial.
Els homes que van fer possible la segregaci贸 foren: Jaume Nolla (alcalde), Pere Nogu茅s (regidor 1er), Josep Pedret (regidor), Josep Pedret (s铆ndic), Francisco Escoda, Josep Antoni Sol茅 i Joan Baptista Pi帽ol (secretari). En documents immediatament posteriors, es troba a Josep Compte com a alcalde i a Ramon Castell脿 com a regidor.
脡s inevitable parlar del ferrocarril quan parlem de M贸ra la Nova, ja que, de fet, suposa el revulsiu m茅s gran d'en莽脿 de la constituci贸 de la vila com a municipi independent. Joaquim Nolla, advocat de prestigi i reconeixement a Barcelona, per貌 fill de M贸ra la Nova, hi tingu茅 molt a veure. Ell va ser qui tenia la idea clara del proc茅s a endegar per tal de portar el tren.

Text extret de la pagina web http://www.moralanova.cat