EbreOci. Terres de l'Ebre, delta de l'Ebre

El Municipi

El nucli primitiu d’Ulldecona, segons la carta de població de 1222, era dins el recinte del Castell. Passats els primers moments d’inestabilitat política i quan Jaume I havia fixat el riu de la Sénia com a frontera entre el Principat i el Regne de València, Ulldecona es trasllada al pla (carta de població de 1273) i forma el nucli originari de l’actual població.

Ulldecona, Alcanar i la Sénia van ser creats amb la finalitat de ser frontera; però l’estructura d’Ulldecona sembla que està pensada, des d’un principi, per ser més gran i organitzada. El centre històric, emmurallat fins al segle XIX, té la típica forma de ciutat romana, amb dos eixos perpendiculars; el primer, que coincidiria amb l’actual carrer Major, començava al portal de Tortosa (actual ajuntament) i acabava al de València (Plaça de Sales i Ferré). El segon eix, format pels actuals carrers Sant Lluc (del Pes) i Sant Antoni, començava al portal de Morella (o del Pes) i acabava al del Mar (o de l’Abeurador).

El camí de ronda de l’antiga muralla era d’uns 1.100 metres i coincidiria amb els actuals carrers Murada de Dalt i Murada de Baix. Malgrat això, es continua treballant amb la hipòtesi que el nucli original seria més menut que el descrit anteriorment i podria situar-se entre la casa de la Comanda per un costat i els carrers del Pilar i Roger de Llúria (de l’Embut) per l’altre. El plànol més antic que es conserva de la vila és de la guerra del Francés i encara no s’hi observen edificacions extramurs, però és molt probable que el recinte estigués molt ple i que moltes cases allarguessin les parets fins a les muralles.

Durant el segle XIX el poble s’aniria engrandint i sortiria fora de les murades. Els portals deixaren d’emprar-se després de la tercera carlinada. L’expansió definitiva tindria lloc al primer terç del segle XX, que coincidiria amb l’època de plenitud del desenvolupament agrícola de la zona, quan s’hi produiria el típic creixement reticular dels eixamples que havia afectat un segle abans les ciutats industrials. La via del tren atura l’expansió urbana per l’est i el poble s’expandeix en les altres direccions, tot i que darrerament ha anat creixent més cap a l’oest.

En general, malgrat que es poden observar certes diferències entre els habitatges i carrers del nucli antic amb la restat, Ulldecona és una vila bàsicament d’habitatges unifamiliars, amb carrers prou amples i aptes per a les exigències modernes. El problema del carrer Major, al ser a la vegada carretera, ha quedat resolt amb el desviament per baix de la via.

Una de les característiques que criden més l’atenció al viatger que camina per Ulldecona són les finestres horitzontals, allargades i amb una corriola (collada al mig de la part alta) que hi ha a les engorfes de les cases més antigues. Servien per pujar el blat i altres productes del camp directament del carro a dins de casa, on es conservaven fins al seu consum.

La vila d’Ulldecona conté unes 3.500 cases, on viuen més de 6.500 persones tot l’any. El gentilici utilitzat actualment és ulldeconenc/ulldeconenca, tot i que antigament també es deia ulldeconí/ulldeconina



Texte extret de la Web:

http://ulldecona.cat/